ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Edicions
Bromera, Alzira, 2013, 267 pàg.
Aquest volum del poeta arreplega tres llibres que havien sigut
publicats feia anys i ara eren pràcticament introbables. Són Tractat de les maduixes, La parra boja i Quadern de Bonaire. Els dos primers textos són memòries. El tercer recull impressions de les seues estades a les Illes i escrits d’opinió sobre
diverses menjades: a favor de la paella, en contra de la fideuà, sobre la forma tradicional de coure
l’arròs al forn, al voltant de les anguiles o entorn del seu deler pel pa (ja siga amb oli i sucre, com a
la infantesa, ja siga amb tomaca refregada, amb oli i sal; els tipus de pa, la qualitat...).
El títol conjunt, molt ben escollit, fa referència als versos
inicials del poema «Demà serà una cançó»,
Animal de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Parlem d’un volum de molt d’interès on podem trobar esmentats
autors i obres admirades per Estellés que, potser, no sospitàvem, com ara: El príncep, de Maquiavel; Crònica dels pobres amants, de Vasco Pratolini; El jardí dels Finzi-Contini, de Bassani; Faust i Els Buddenbrook, de Thomas Mann o l’obra de Shakespeare en la traducció de Sagarra, que rellegia molt sovint. Dels autors catalans, aquells que cita amb passió són Salvat-Papasseit, Joaquim Ruyra i Roselló-Pòrcel.
El poeta ens presenta la seua família pròxima: els pares, els
oncles i els avis. Coneixerem la tradició fornera de la família materna i la
incorporació al ram de son pare; les morts dels seus; caminarem pels carrers de
Burjassot i pels voltants coberts d’horta i de séquies, per on es
deia que vagaven l’Home del Sac i alguns assassins de xiquets; sabrem que va viure sempre entre la pobresa, des de la infància
fins a l’edat adulta; sentirem amb ell el fred que el va acaçar sempre i l’arterioesclerosi
de les cames, que sospita herència de sa mare i que el va jubilar abans d’hora per invalidesa, o
ens assabentarem de l’orgull de son pare, un home que no sabia llegir, per la faena del seu
fill escriptor.
Coneixerem, també, algunes
facetes de l’erotisme que va recórrer
sovint la seua vida: l’infantil (amb 7 anys!; l’escena
sembla tan increïble com premonitòria) i l’adult (amb amigues, veïnes, cambreres o passatgeres dels tramvies
grocs que recorda Mira). En fi, un llibre
de detalls i delícies per als lectors ocasionals o sistemàtics de l’autor que ens fa llegir d’una altra manera els seus versos.
