SALA, Toni. L’Altra Editorial, Barcelona, 2014, 179 pàg.
Toni Sala ha construït Els
nois al voltant de la mort en accident de trànsit de dos germans molt
joves, d’una vintena d’anys. La desaparició dels dos xicons afecta quatre
personatges ben diferents que, d’entrada, no tenen relació, però que, a poc a
poc, aniran entrellaçant les seues vides. Dos d’aquests personatges —l’Albert i la Iona— podríem ser qualsevol de nosaltres, gent que camina pel carrer.
En canvi, Miqui, el transportista, i Nil, l’artista sinistre, habiten a la zona
d’ombra i, de vegades, és desassossegant conèixer-los a fons.
Però anem a pams. En primer lloc hi ha l’Albert. És un empleat de
banca de vida molt rutinària que treballa a Vidreres, el lloc dels fets, un
petit poble d’interior, però no hi viu. És casat, té fills i ha assolit la
maduresa i la buidor vital. No té una gran relació amb el company de feina i està
cansat de la seua vida previsible.
El Miqui, per contra, ha ultrapassat la trentena. Se sent jove,
vigorós i atractiu. Està obsessionat amb el sexe i dedica una bona part del seu
temps i dels seus diners a les dones. La resta és molt secundari per a ell, i
això fa que la seua vida siga molt desordenada. Son pare és gran i dependent.
El Miqui el manté en l’oblit d’un racó de la casa i l’atén de tant en tant. De vegades es comporta de manera violenta i sembla incapaç de
controlar la seua còlera.
En tercer lloc hi ha la Iona. Era la nòvia d’un dels xicons morts
en l’accident. És una noia corrent;
estudia Veterinària a la universitat i ha decidit ocupar-se de les terres dels
seus pares quan acabe la carrera. Adora els animals i, per damunt de tot, intenta
assimilar el dolor per la mort del seu estimat.
Nil és un artista fracassat. És també molt jove i sembla, sovint,
no tenir sentiments. Va abandonar la carrera de Belles Arts després del primer
curs. Va emprendre altres estudis artístics, però també els deixà. No sap què
vol i a la fi decideix, fruit de la crisi, el retorn a la terra, com la Iona; però és un tipus indolent: sos pares subvencionen la seua vida inútil i extravagant.
De l’encreuament de les quatre vides, sorgirà el conflicte de la
novel·la, que sols s’esclarirà en les últimes pàgines. Per aconseguir-ho, l’autor
maneja bé la mica de suspens que accelera el tram final del relat.
