26.1.11

Una vida malaguanyada

NAIPAUL, V. S. , Ed. 62, 240 p., 24,00 €


V. S. Naipaul va rebre el Premi Nobel de Literatura l’any 2001. El mateix any va publicar aquesta narració amb el títol original de Half a life. I és que realment Una vida malaguanyada parla únicament de la primera meitat de la vida de Willie Chandran: fins als 41 anys. Una vida poc fructífera, malaguanyada, com confessa a Ana el mateix protagonista: «Tinc quaranta-un anys. Estic cansat de viure la teua vida (...) M’has ajudat molt. No hauria pogut viure aquí sense tu (...) Però la millor època de la meua vida m’ha fugit de les mans, i no he fet res.»

La novel•la repassa els anys d’aquest jove indi que va abandonar la carrera administrativa que hàbilment li havia gestionat son pare. Destre en la creació de contes des de l’escola, aconsegueix una beca per a estudiar a Londres, on començarà l’aprenentatge literari, sentimental i, especialment, sexual. Pareix que hi ha molts elements autobiogràfics de l’estada a Londres de Naipaul i de la seua formació com a escriptor (tal com comenta J. M. Coetzee en l’article "V.S. Naipaul, Media vida", inclòs dins Mecanismos internos, un llibre sensacional d’estudis literaris publicat per Debolsillo). A través de les nóvies dels amics, objectiu preferent de Chandran, accedirà a les primeres experiències sexuals.

La primera part del relat recorre el temps passat a l’Índia i a Londres. La segona se centra en els 18 anys viscuts a Moçambic en una finca colonial propietat d’Ana, una jove estudiant portuguesa que coneix a Londres i que pren com a companya sentimental. A Àfrica viurà de les rendes de les terres d’Ana i prosseguirà l’aprenentatge eròtic.

El període a Moçambic és un retrat excel•lent de l’estructura social i econòmica de la colònia abans de la independència. Té més vigor que la primera part, tot i que la tensió narrativa es manté durant tota la novel•la. Trobem ara més aprofundiment psicològic en el protagonista; en canvi, no sabem ben bé com és Ana, què pensa: és un personatge quasi sempre al fons de la fotografia.

A Moçambic, ja hem dit que Willie no treballarà. A Londres, tan sols havia publicat un llibre de contes molt fluix. Poca cosa. Per tot això, el títol en la nostra llengua és molt ajustat, ha malbaratat realment la seua vida.

El conjunt és interessant i es llig amb plaer i senzillesa, encara que desconcerta una mica el tall sobtat en la biografia del protagonista. Si us incita a llegir-ne més, sembla que alguns crítics consideren The bend in the river (Un recodo en el río; no hi ha traducció en la nostra llengua de moment) el millor llibre de Naipaul. Sí que tenim a l’abast Una casa per al senyor Biswas, publicat per Edicions 62 i inclòs juntament amb The bend in the river en la selecció d'obres del segle XX (l'Era del Caos) feta per Harold Bloom en El cànon occidental, la qual cosa és una garantia.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...