27.1.13

Conte de Nadal


DICKENS, Charles, Bromera, Alzira, 2012, 176 p., 9,20 €.
Traducció: Jesús Cortés. Títol original: A Christmas Carol

L’any 2012 es complien 200 anys de del naixement del creador britànic i no volia deixar escapar l’ocasió de llegir alguna obra seua. No ha sigut El casalot, la seua obra mestra, o Grans esperances, també una gran fita. Les reserve per a més avant. He volgut començar a poc a poc. No cal dir que Conte de Nadal paga la pena, un text amb un sabor especial si, a més a més, el llegim en el seu context natural: l’última setmana de desembre. A més, Dickens ens farà sentir  sobre la pell el fred i la boira del relat durant tot el text.


La història és molt famosa: Ebenezer Scrooge és un empresari ric i especialment avar. El seu soci, Marley, va morir la nit de Nadal de set anys enrere. El llibre consta de cinc estrofes o parts. La primera és la visita de l’espectre de Marley; Scrooge hi apareix com un individu gens sociable que considera una estupidesa la celebració del Nadal. L’espectre l’avisa que té una última oportunitat d’escapar del destí de penitència que pateix ell mateix: l’oportunitat és la visita il·luminadora de tres espectres. La segona estrofa és la visita de l’espectre dels Nadals passats; la tercera, la visita de l’espectre del Nadal present, i la quarta, l’arribada de l’esperit dels Nadals futurs. Després de veure críticament la seua vida mitjançant aquests tres éssers, Scrooge decideix de canviar en l’última estrofa.

Encara que les nombrosíssimes versions de cinema i de televisió no s’aparten gens d’aquest clàssic de Dickens, hi ha coses que encara en sorprenen. Sorprèn la denúncia que fa de la situació de pobresa extrema dels obrers britànics, però cal tenir en compte que l’autor coneixia de primera mà els fets, ja que havia treballat en una fàbrica de betum durant molts mesos en fer dotze anys, per necessitats familiars, com s’explica en el pròleg. També en Temps difícils es reflecteix aquesta dura realitat.

Sorprèn també la religiositat de la societat de l’època i del mateix escriptor anglès, que veu, com a solucions de les injustícies socials, la caritat dels rics o l’alegria i la resignació dels pobres davant l’adversitat.

A més a més, Dickens critica amb reiteració (p. 45, 47 i 61) els polítics de l’època: «Scrooge gaudia tan poc d’això que s’anomena imaginació com qualsevol ciutadà de Londres, incloent-hi –i això són paraules atrevides- l’ajuntament, els regidors i els gremis.»

No sorprèn l’ús del narrador omniscient, però sí colpeixen les intromissions de l’autor en la història amb els seus comentaris o amb les apel·lacions al lector (p. 45, 66, 75 i 81): «se’n trobava tan a prop, com jo ho estic ara de vosaltres, i estic en esperit al vostre costat» o «però, igual que vosaltres, Scrooge no sabia com havia passat tot això».

De vegades l’autor cerca el sentimentalisme, com ara quan ens presenta la pobresa de la família de Bob Cratchit, l’empleat de Scrooge. Situa la càmera sobre el fill menut, Tim, que duu crosses i necessita un tractament mèdic amb urgència, perquè sabem que si no el rep prompte, morirà en poc de temps; un tractament que no pot pagar la seua família. Tanmateix, tant aquest aspecte com el de les intromissions dickensianes són més comprensibles si recordem que la novel·la es lliurava per entregues amb el diari, i, per tant, calia mantenir en tensió els lectors.

És necessari assenyalar també que l’estudi introductori de Jesús Cortés (una vintena de pàgines) és excel·lent i ens dóna claus de lectura molt útils, tant històriques i econòmiques com literàries. Una bona edició de Bromera molt assequible.

3.1.13

Tot el temps del món


DOCTOROW, E. L., Edicions de 1984, Barcelona, 2012,  320 p., 19,00 €.
Traducció: Maria Iniesta i Julià de Jòdar. Títol original: All the Time in the World

Doctorow ha escrit un bon nombre de novel·les importants, com ara The Book of Daniel, La gran marxa, Ragtime o Billy Bathgate, i també llibres de narracions. Aquest volum pertany al segon gènere i està compost per 13 relats, tres dels quals pertanyen a un llibre anterior de l’autor, Històries de la dolça terra, publicat fa alguns anys per la mateixa editorial. Es tracta dels contes: «Walter John Harmon», «Una casa a les grans planes» i «Jolene: una vida». Un pròleg molt interessant del mateix Doctorow precedeix les narracions.

No hi ha un fil temàtic que recórrega tots els contes, però hi ha punts de contacte. Com diu l’autor nord-americà en la introducció: «Tracta sobre persones que, per una raó o altra, són diferents de la resta de gent que els envolta –són persones que tenen algun tipus de conflicte amb el món imperant».

En efecte, parla de persones (o de personatges) en conflicte amb la societat, parla d’éssers desarrelats que no troben el seu lloc a la comunitat on viuen.  Són personatges amb vides molt difícils de viure, com el cas de Jolene, que empitjora la seua situació amb cada nou matrimoni, o el de Willi, que en un moment de lucidesa veu com se li desfà la imatge de sa mare i de la infantesa, o com el cas del capellà de «Robatori», que no està d’acord amb els principis que guien l’església de la qual forma part. Molts d’ells són també víctimes del sistema, com la mateixa Jolene, els immigrants protagonistes d’«Assimilació» o la mestra inevitablement infeliç d’«El caçador».

És, així mateix, un personatge en conflicte amb el seu entorn, Wakefield, protagonista d’una versió del mític relat de Hawthorne. La història és coneguda: un home que se sent desplaçat en la seua família de sobte decideix desaparèixer una temporada i observar de prop què passa en sa casa. El nou «Wakefield» no és millor que l’original –era una contesa impossible- però la història actualitzada manté un nivell alt.

La crítica a les religions flueix per alguns contes, com ara per «Robatori» i també per «Walter John Harmon», una història redona en primera persona sobre la ceguesa davant la realitat dels membres d’una secta absurda. Les conclusions d’aquesta narració són curiosament extrapolables a qualsevol religió.

En altres històries, Doctorow empra, a banda de la primera persona, o bé una perspectiva omniscient o bé l’estil indirecte, com ell mateix remarca en el pròleg, i ho fa sempre amb una eficàcia altíssima.

També hi ha una gran varietat en la localització dels contes: es troben situats en llocs molt distints dels Estats Units i, fins i tot, a l’Europa central (com ara el cas de «Willi», un relat magnífic). Tanmateix, la majoria de narracions tenen com a factor comú l’extensió: moltes ultrapassen les vint pàgines i això permet construir mons complets, definits; es tracta de petites novel·les en realitat.

Encara que la tria és sempre molt personal, m’han agradat especialment els tres contes d’Històries de la dolça terra: «Walter John Harmon», «Una casa a les grans planes» i «Jolene: una vida», i, a més, «Edgemont Drive», «L’escriptor de la família» i els que he comentat adés. Un recull molt interessant, com la majoria d’obres d’Edicions de 1984.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...