30.11.10

La humiliació

ROTH, Philip, La Magrana, 120 p., 18,00 €


Aquesta és la cinquena novel•la que llig de Roth. Desgraciadament en són poques: l’hauria d’haver conegut molt abans. En aquest cas, ens parla d’un actor sexagenari que abandona el teatre perquè pensa que ha perdut el talent. També en la seua vida personal té problemes. Poc després, comença una relació amb una dona molt més jove amb experiències anteriors únicament homosexuals.

Sabem que el sexe és una de les constants de Roth en moltes novel•les. També ho és en aquesta. Però no és l’únic tema, el trobem compartint pàgines amb l’amistat, les relacions humanes o el comportament de les persones davant l’amor.

Tot i això, La humiliació es centra especialment en la vellesa, en la mort i en la decadència (física —problemes greus d’esquena— , professional —por escènica— i amorosa —dificultats per a retenir les seues companyes—).

S’ha de dir que és un text molt fluid, amb abundància de diàleg i d’estructura senzilla; perquè la recerca de la cadència, l’espontaneïtat i la desimboltura del llenguatge parlat és la seua manera de concebre l’escriptura, ha dit l’autor en Lecturas de mí mismo (Editorial Debolsillo).

Es parla d’una humiliació doble: la professional, en l’autoestima i en el reconeixement públic; i l’amorosa, amb el canvi de rol en la parella: passa de ser-ne el punt de suport, a ser-ne l’element dèbil. És tan feble que, encegat per l’amor, imagina impossibles: tenir un fill o operar-se de l’esquena i fer desaparéixer els dolors.

Clar i ras: em va agradar més Indignació, però La humiliació és una bona història i encara que és una novel•la de la sèrie B de Roth, és Roth!

19.11.10

El trastorn de Portnoy

ROTH, Philip, Edicions 62, 240 p., 18,75 €

Philip Roth va debutar amb Goodbye Columbus. La publicació va suposar un escàndol per a la població jueva dels EUA. Uns anys i un parell de novel•les després, va escriure El trastorn de Portnoy, una bomba molt més poderosa encara.

Podríem dir que es tracta del Roth més salvatge: d’una banda, un llenguatge i un contingut sexual molt transparent però sempre emmarcat en situacions narrades amb un humor arrasador; d’una altra, una crítica sense pietat a la religió, a la família (son pare i sa germana són estúpids), a les classes benestants (com en Goodbye Columbus) i, especialment, a la manera de viure jueva. Sovint tenim la sensació de trobar-nos en una pel•lícula de Woody Allen: el mateix humor, idèntics temes.

L’eix de l’acció, Alexander Portnoy, repassa davant el psicoanalista la seua vida i les obsessions centrals: una infantesa determinada per l’angoixa d’una mare sobreprotectora en una família molt jueva; una adolescència centrada en la descoberta i pràctica constant del sexe; i una edat adulta de relacions successives tancades contínuament amb fracàs, sempre amb la sensació de la impossibilitat de constituir una parella convencional i sempre perseguit pel sentiment de culpa.

En resum, i per als que comencen llegint l’últim paràgraf dels comentaris massa llargs (com jo, sovint), una novel•la divertidíssima i mordaç de la fi al principi.

5.11.10

Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona

ZWEIG, Stefan, Quaderns Crema, 109 p.,11,00 €

Una dona jove, casada i amb dos fills menuts, coneix durant unes hores un home en un hotel. Després de parlar dues vegades amb ell al llarg del mateix dia, ho abandona tot i fugen ensems. Els coneguts no ho acaben d’assimilar. Aleshores, una dama ja ben gran explica com en 24 hores també, molts anys enrere (quan en tenia 42), li va ocórrer una cosa semblant. Ho va deixar tot (la seua posició social, la família, el seu estatus de vídua respectable i tranquil•la) per un arravatament amorós. El seu estimat només tenia 24 anys i era addicte al joc. El marc és Montecarlo a principi del segle XX i els protagonistes fan part de la burgesia ociosa. Tantes coses ens fan reviscolar en la memòria l'ambient i els personatges d’El jugador, de Dostoievski.

Com sempre en Zweig, l’anàlisi psicològica és profundíssima i minuciosa. Tant li fa que la protagonista siga una dona, com també en Carta d’una desconeguda. Com deia adés, la narració té com a eix dues passions absolutes: l’amor “fou” i el joc. Els efectes d’ambdues sobre els amants són descrits amb una minuciositat quasi científica. Totes dues devastaran la monotonia vital dels protagonistes. Podrà la fe religiosa polonesa servir de recer en aquesta tempesta?

La brevetat de pàgines i la intensitat la fa una novel•la perfecta per a llegir d’una tirada en una estona tranquil•la (si és que encara n'hi ha en alguna part).

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...