L’home que plantava arbres

GIONO, Jean, El cercle de Viena, Barcelona, 2011, 5a ed., 73 p., 14,50 €.

Giono (1895-1970), escriptor francès de pare italià i mare francesa, va fer d’aquest llibre al seu país un símbol de la defensa de la natura. Escrit des de la senzillesa d’estil, a través de la mirada del jo narrador, coneixem una història brevíssima (40 pàgines apenes), la d’un pastor de 55 anys de la Provença que té un ramat d’ovelles i que cada dia planta 100 aglans de roure. Estic parlant de 1913 i d’una zona seca dels Alps, sense arbres, coberta tan sols de matolls de lavanda.

Aquest home, Elzéard Bouffier, en 35 anys va plantar centenars de milers de roures i de faigs, una reforestació desinteressada de quilòmetres de muntanyes, i, de retop, va aconseguir que moltes fonts i rierols secs llarg temps reviscolaren. L’autor descriu així aquest pastor: «Després de perdre el seu únic fill, i, més endavant la dona, s’havia refugiat en la soledat i ara fruïa de la lentitud del temps, en companyia de les seves ovelles i del seu gos.»

La narració cultiva l’optimisme: mostra el poder de l’esforç individual, veiem com l’acció quasi invisible d’una persona sola pot reconstruir un món; un exemple aplicable a l’educació, a la llengua, a tants àmbits.

Com sempre, l’edició d’El cercle de Viena és acuradíssima. Ja m’he declarat vienista radical en altres ocasions i en aquest cas novament totes les facetes de l’obra ens condueixen al plaer: el tacte de les pàgines, les boniques il·lustracions de Francesc Viladot o l’epíleg del naturalista i geògraf Martí Boada, que aporta dades complementàries de gran interès sobre els boscos. En fi, un llibre amable. 


Altres comentaris:
http://alejandrorosmateos.blogspot.com.es/2012/02/lhome-que-plantava-arbres.html 
http://paraulesimots.blogspot.com.es/2008/09/lhome-que-plantava-arbres.html

Situació: disponible en els tres centres d'autoaprenentatge.