21.4.12

L’home que plantava arbres

GIONO, Jean, El cercle de Viena, Barcelona, 2011, 5a ed., 73 p., 14,50 €.

Giono (1895-1970), escriptor francès de pare italià i mare francesa, va fer d’aquest llibre al seu país un símbol de la defensa de la natura. Escrit des de la senzillesa d’estil, a través de la mirada del jo narrador, coneixem una història brevíssima (40 pàgines apenes), la d’un pastor de 55 anys de la Provença que té un ramat d’ovelles i que cada dia planta 100 aglans de roure. Estic parlant de 1913 i d’una zona seca dels Alps, sense arbres, coberta tan sols de matolls de lavanda.

Aquest home, Elzéard Bouffier, en 35 anys va plantar centenars de milers de roures i de faigs, una reforestació desinteressada de quilòmetres de muntanyes, i, de retop, va aconseguir que moltes fonts i rierols secs llarg temps reviscolaren. L’autor descriu així aquest pastor: «Després de perdre el seu únic fill, i, més endavant la dona, s’havia refugiat en la soledat i ara fruïa de la lentitud del temps, en companyia de les seves ovelles i del seu gos.»

La narració cultiva l’optimisme: mostra el poder de l’esforç individual, veiem com l’acció quasi invisible d’una persona sola pot reconstruir un món; un exemple aplicable a l’educació, a la llengua, a tants àmbits.

Com sempre, l’edició d’El cercle de Viena és acuradíssima. Ja m’he declarat vienista radical en altres ocasions i en aquest cas novament totes les facetes de l’obra ens condueixen al plaer: el tacte de les pàgines, les boniques il·lustracions de Francesc Viladot o l’epíleg del naturalista i geògraf Martí Boada, que aporta dades complementàries de gran interès sobre els boscos. En fi, un llibre amable. 


Altres comentaris:
http://alejandrorosmateos.blogspot.com.es/2012/02/lhome-que-plantava-arbres.html 
http://paraulesimots.blogspot.com.es/2008/09/lhome-que-plantava-arbres.html

Situació: disponible en els tres centres d'autoaprenentatge.

4 comentaris:

  1. Fa temps que el vaig llegir i el que recordo del llibre és que em va sorprendre ràpidament. És un llibre curiós i agradable de llegir. Quan vaig acabar pensava que si tots plantessin algun arbre com qui no vol la cosa mentre passegem igual tindríem un bosc frondós.
    No fa massa m’apuntava un altre llibre de l’autor “un rey sin diversión” d’una recomanació d’un blog que segueixo. Ja el tinc localitzat.

    Has portat un bon llibre.

    ResponElimina
  2. Gràcies. És ben cert el que dius, és un llibre agradable de llegir, emana sensacions positives. Pareix increïble el que pot fer una persona únicament.
    No conec l'altre llibre que comentes de Giono, però investigaré.

    ResponElimina
  3. M'encanta la causa Vienistaradical, jo també ho sóc!

    ResponElimina
  4. És difícil no ser vienista radical. Vaig veure la foto del teu aparador ple de llibres d'aquesta editorial. Que bonic que quedava! Una idea molt bona. La veritat és que en tinc a casa un bon grapat dels que eixien a la foto.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...