4.5.12

Cloc

BOVER, August, Arola Editors, 2011, 107 p., 16,00 €.

Aquest és un poemari inusual. Quan el vaig encetar, no sabia on era a punt d’endinsar-me, i  va resultar que era (que és) sobretot un joc, un joc de regles molt exigents.

Seguint les vies de recerca del grup francès Oulipo (Ouvroir de Littérature Potentielle), que estableix restriccions formals que limiten i estructuren les obres, August Bover ha teixit 33 filigranes lingüístiques en aquest volum. Però m’explique: ha creat, per exemple, lipogrames que tan sols contenen com a vocal la a o la e (“Mentre els elfs de l’Est estrenyen el cercle”),


            El cel serè, sense vels, ple d’estrelles,
            fressen secretes sendes rere els verns,
            els tells perennes, els cedres esvelts...
terrer de llebres, de les serps, dels rens,
         
o poemes amb la vocal u, o (“Flonjos tocons ondosos”) o i, de gran sonoritat:

            Vinguin ics químics civils,
            mig tímids, mig sibil·lins,
            i sis físics filipins,
            siris, indis, libis, frigis...

Fins i tot, en “La neutralitat impossible” ofereix dues lectures diferents del text segons les grafies triades (p. 67).

            Ben segur que s’/serraria
            aquell tro de ta/estador!
            Però ara, sense regna/e,
            ja no es pot ac/excedir a l’acta/e

Hi ha poemes confegits amb un munt de ces trencades (“Trencadissa”), de efes (“Efa a l’uf”) o de hacs (“Hagut per hac”). També conrea una allau de dígrafs, com ara, la doble ela (“El reguitzell de l’enfilall”), la ela geminada (“Bagatel·la”) o els grups ny, ig/tx, tz, x/ix, sense oblidar les grafies ss/s/z/c/ç (p. 85), que conformen uns versos divertits.

            S’empassava cinc cerveses
            i una gasosa amb glaçons,
            de seguida s’adormia
            i, com sempre, somiava
            en rosselloneses roses
            lluint llenceria rosa
            ran d’uns escots generosos.

Tanmateix, encara n’hi ha més: hi podem trobar composicions dedicades al guionet, a la dièresi, als mots esdrúixols, als triftongs i als monosíl·labs. Ací en teniu una mostra de la dedicada a la dièresi.

            Una nit fosca, a en Saül,
            de sobte van aücar-lo.
            De segur, fou un taül
            criat amb la taülalla,
 talment com creix el saüc


Fins i tot, és capaç de dissenyar poemes amb eco (p.19) i d’altres integrats per versos que recorren l’alfabet de la a a la u.

           Anava avinguda amunt
          barret blanc, barba-serrat
          caminant calmosament,
          després de dies de dubtes, 

En definitiva, una gran exhibició verbal. Em sembla, d’una altra banda, que és també una eina molt aprofitable a les aules per a fixar grafies lúdicament o com a model per a compondre textos engrescadors. No vull oblidar tampoc el pròleg de Màrius Serra, un text tan creatiu com el mateix volum.


6 comentaris:

  1. Ostres quin llibre!!!
    Reconec que no és dels que triaria per llegir però si dels que agafaria per tafanejar, si el trobo l’agafaré.

    ResponElimina
  2. La veritat és que és un llibre molt entretingut, però, com tu dius, cal llegir-lo a glopets, no te'l pots empassar de colp tot sencer.

    ResponElimina
  3. Sembla molt interessant. Em recorda un llibre que vaig llegir fa molts anys d'Enrique Jardiel Poncela on escribia cinc contes (en castellà) amb cadascuna de les cinc vocals. Una obra titànica!

    ResponElimina
  4. Sí, és d'aquest tipus d'obres que comentes. També s'assembla a Xocolata desfeta, de Joan-Lluís Lluís, que, segons he llegit en alguna ressenya, conta la mateixa història de 123 formes distintes usant jocs lingüístics molt complexos.

    ResponElimina
  5. Excel·lent per aprendre a jugar amb les lletres.

    ResponElimina
  6. Sí, és un llibre molt juganer, incita al joc amb el versos de mil formes. Perfecte per a perdre la por de la poesia.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...