Cloc

BOVER, August, Arola Editors, 2011, 107 p., 16,00 €.

Aquest és un poemari inusual. Quan el vaig encetar, no sabia on era a punt d’endinsar-me, i  va resultar que era (que és) sobretot un joc, un joc de regles molt exigents.

Seguint les vies de recerca del grup francès Oulipo (Ouvroir de Littérature Potentielle), que estableix restriccions formals que limiten i estructuren les obres, August Bover ha teixit 33 filigranes lingüístiques en aquest volum. Però m’explique: ha creat, per exemple, lipogrames que tan sols contenen com a vocal la a o la e (“Mentre els elfs de l’Est estrenyen el cercle”),

            El cel serè, sense vels, ple d’estrelles,

            fressen secretes sendes rere els verns,

            els tells perennes, els cedres esvelts...

—terrer de llebres, de les serps, dels rens—,

         

o poemes amb la vocal u, o (“Flonjos tocons ondosos”) o i, de gran sonoritat:

            Vinguin ics químics civils,

            mig tímids, mig sibil·lins,

            i sis físics filipins,

            siris, indis, libis, frigis...

Fins i tot, en “La neutralitat impossible” ofereix dues lectures diferents del text segons les grafies triades (p. 67).

            Ben segur que s’/serraria

            aquell tro de ta/estador!

            Però ara, sense regna/e,

            ja no es pot ac/excedir a l’acta/e

Hi ha poemes confegits amb un munt de ces trencades (“Trencadissa”), de efes (“Efa a l’uf”) o de hacs (“Hagut per hac”). També conrea una allau de dígrafs, com ara, la doble ela (“El reguitzell de l’enfilall”), la ela geminada (“Bagatel·la”) o els grups ny, ig/tx, tz, x/ix, sense oblidar les grafies ss/s/z/c/ç (p. 85), que conformen uns versos divertits.

            S’empassava cinc cerveses

            i una gasosa amb glaçons,

            de seguida s’adormia

            i, com sempre, somiava

            en rosselloneses roses

            lluint llenceria rosa

            ran d’uns escots generosos.

Tanmateix, encara n’hi ha més: hi podem trobar composicions dedicades al guionet, a la dièresi, als mots esdrúixols, als triftongs i als monosíl·labs. Ací en teniu una mostra de la dedicada a la dièresi.

            Una nit fosca, a en Saül,

            de sobte van aücar-lo.

            De segur, fou un taül

            criat amb la taülalla,

 talment com creix el saüc

Fins i tot, és capaç de dissenyar poemes amb eco (p.19) i d’altres integrats per versos que recorren l’alfabet de la a a la u.

           Anava avinguda amunt

          —barret blanc, barba-serrat—
          caminant calmosament,
          després de dies de dubtes, 

En definitiva, una gran exhibició verbal. Em sembla, d’una altra banda, que és també una eina molt aprofitable a les aules per a fixar grafies lúdicament o com a model per a compondre textos engrescadors. No vull oblidar tampoc el pròleg de Màrius Serra, un text tan creatiu com el mateix volum.