Tot el temps del món

DOCTOROW, E. L., Edicions de 1984, Barcelona, 2012,  320 p., 19,00 €.

Traducció: Maria Iniesta i Julià de Jòdar. Títol original: All the Time in the World

Doctorow ha escrit un bon nombre de novel·les importants, com ara The Book of Daniel, La gran marxa, Ragtime o Billy Bathgate, i també llibres de narracions. Aquest volum pertany al segon gènere i està compost per 13 relats, tres dels quals pertanyen a un llibre anterior de l’autor, Històries de la dolça terra, publicat fa alguns anys per la mateixa editorial. Es tracta dels contes: «Walter John Harmon», «Una casa a les grans planes» i «Jolene: una vida». Un pròleg molt interessant del mateix Doctorow precedeix les narracions.

No hi ha un fil temàtic que recórrega tots els contes, però hi ha punts de contacte. Com diu l’autor nord-americà en la introducció: «Tracta sobre persones que, per una raó o altra, són diferents de la resta de gent que els envolta –són persones que tenen algun tipus de conflicte amb el món imperant».

En efecte, parla de persones (o de personatges) en conflicte amb la societat, parla d’éssers desarrelats que no troben el seu lloc a la comunitat on viuen.  Són personatges amb vides molt difícils de viure, com el cas de Jolene, que empitjora la seua situació amb cada nou matrimoni, o el de Willi, que en un moment de lucidesa veu com se li desfà la imatge de sa mare i de la infantesa, o com el cas del capellà de «Robatori», que no està d’acord amb els principis que guien l’església de la qual forma part. Molts d’ells són també víctimes del sistema, com la mateixa Jolene, els immigrants protagonistes d’«Assimilació» o la mestra inevitablement infeliç d’«El caçador».

És, així mateix, un personatge en conflicte amb el seu entorn, Wakefield, protagonista d’una versió del mític relat de Hawthorne. La història és coneguda: un home que se sent desplaçat en la seua família de sobte decideix desaparèixer una temporada i observar de prop què passa en sa casa. El nou «Wakefield» no és millor que l’original –era una contesa impossible- però la història actualitzada manté un nivell alt.

La crítica a les religions flueix per alguns contes, com ara per «Robatori» i també per «Walter John Harmon», una història redona en primera persona sobre la ceguesa davant la realitat dels membres d’una secta absurda. Les conclusions d’aquesta narració són curiosament extrapolables a qualsevol religió.

En altres històries, Doctorow empra, a banda de la primera persona, o bé una perspectiva omniscient o bé l’estil indirecte, com ell mateix remarca en el pròleg, i ho fa sempre amb una eficàcia altíssima.

També hi ha una gran varietat en la localització dels contes: es troben situats en llocs molt distints dels Estats Units i, fins i tot, a l’Europa central (com ara el cas de «Willi», un relat magnífic). Tanmateix, la majoria de narracions tenen com a factor comú l’extensió: moltes ultrapassen les vint pàgines i això permet construir mons complets, definits; es tracta de petites novel·les en realitat.

Encara que la tria és sempre molt personal, m’han agradat especialment els tres contes d’Històries de la dolça terra: «Walter John Harmon», «Una casa a les grans planes» i «Jolene: una vida», i, a més, «Edgemont Drive», «L’escriptor de la família» i els que he comentat adés. Un recull molt interessant, com la majoria d’obres d’Edicions de 1984.