Conte de Nadal

DICKENS, Charles, Bromera, Alzira, 2012, 176 p., 9,20 €.

Traducció: Jesús Cortés. Títol original: A Christmas Carol

L’any 2012 es complien 200 anys de del naixement del creador britànic i no volia deixar escapar l’ocasió de llegir alguna obra de Dickens. No ha sigut El casalot, la seua obra mestra, o Grans esperances, també una gran fita. Les reserve per a més avant. He volgut començar a poc a poc. No cal dir que Conte de Nadal paga la pena, un text amb un sabor especial si, a més a més, el llegim en el seu context natural: l’última setmana de desembre. A més, Dickens ens farà sentir  sobre la pell el fred i la boira del relat durant tot el text.

La història és molt famosa: Ebenezer Scrooge és un empresari ric i especialment avar. El seu soci, Marley, va morir la nit de Nadal de set anys enrere. El llibre consta de cinc estrofes o parts. La primera és la visita de l’espectre de Marley; Scrooge hi apareix com un individu gens sociable que considera una estupidesa la celebració del Nadal. L’espectre l’avisa que té una última oportunitat d’escapar del destí de penitència que pateix ell mateix: l’oportunitat és la visita il·luminadora de tres espectres. La segona estrofa és la visita de l’espectre dels Nadals passats; la tercera, la visita de l’espectre del Nadal present, i la quarta, l’arribada de l’esperit dels Nadals futurs. Després de veure críticament la seua vida mitjançant aquests tres éssers, Scrooge decideix de canviar en l’última estrofa.

Encara que les nombrosíssimes versions de cinema i de televisió no s’aparten gens d’aquest clàssic de Dickens, hi ha coses que encara en sorprenen. Sorprèn la denúncia que fa de la situació de pobresa extrema dels obrers britànics, però cal tenir en compte que l’autor coneixia de primera mà els fets, ja que havia treballat en una fàbrica de betum durant molts mesos en fer dotze anys, per necessitats familiars, com s’explica en el pròleg. També en Temps difícils es reflecteix aquesta dura realitat.

Sorprèn també la religiositat de la societat de l’època i del mateix escriptor anglès, que veu, com a solucions de les injustícies socials, la caritat dels rics o l’alegria i la resignació dels pobres davant l’adversitat.

A més a més, Dickens critica amb reiteració (p. 45, 47 i 61) els polítics de l’època: «Scrooge gaudia tan poc d’això que s’anomena imaginació com qualsevol ciutadà de Londres, incloent-hi –i això són paraules atrevides- l’ajuntament, els regidors i els gremis.»

No sorprèn l’ús del narrador omniscient, però sí colpeixen les intromissions de l’autor en la història amb els seus comentaris o amb les apel·lacions al lector (p. 45, 66, 75 i 81): «se’n trobava tan a prop, com jo ho estic ara de vosaltres, i estic en esperit al vostre costat» o «però, igual que vosaltres, Scrooge no sabia com havia passat tot això».

De vegades l’autor cerca el sentimentalisme, com ara quan ens presenta la pobresa de la família de Bob Cratchit, l’empleat de Scrooge. Situa la càmera sobre el fill menut, Tim, que duu crosses i necessita un tractament mèdic amb urgència, perquè sabem que si no el rep prompte, morirà en poc de temps; un tractament que no pot pagar la seua família. Tanmateix, tant aquest aspecte com el de les intromissions dickensianes són més comprensibles si recordem que la novel·la es lliurava per entregues amb el diari, i, per tant, calia mantenir en tensió els lectors.

És necessari assenyalar també que l’estudi introductori de Jesús Cortés (una vintena de pàgines) és excel·lent i ens dóna claus de lectura molt útils, tant històriques i econòmiques com literàries. Una bona edició de Bromera molt assequible.