Richard Yates, editorial Proa, 320 p.,20 €Històries duríssimes de parelles, de dones inconformistes i d’homes acomodats. Obris Revolutionary Road i penetres un any abans dels fets en urbanitzacions amb cases de color pastel i amb cotxes del color dels caramels o dels gelats. Aquestes són quasi paraules exactes de Richard Yates. Mitjançant els diàlegs hiperrealistes de les parelles que viuen en aquest món de somni americà, copsem tanmateix que bateguen insatisfaccions en cada llar (“auguris de fracàs, més vells, menys explícits”, diu Yates).
Els personatges d’aquests diàlegs sublims i enverinats enganyen i sobretot s’autoenganyen cada dia, i això fa que una vesprada un boig lucidíssim faça esclatar amb unes quantes paraules la perfecció de la bombolla.
El ritme és ràpid. Richard Yates ens fa endinsar-nos a poc a poc en l’ofec d’aquestes vides de sucre roig, ens enreda en la teranyina de les converses dels personatges, i ens condueix per les seues pàgines sense alenar fins a la fi.
La impressió que ens queda després de les darreres sotragades és de perplexitat. No sabem com ho ha fet Yates: partint de la placidesa dels unifamiliars i de la societat que assisteix a la nit a obres de teatre aficionat, ens ha ensarronat en l’aspresa de la convivència i de la coabsència sense adonar-nos-en i ens ha sacsat amb violència. Com no rellegir-la?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada