El meu Mikhael

Oz, Amos, La Magrana, 279 p., 19,00 €

Vaig arribar a aquesta novel•la a través d'una entrevista a Oz en l'Avui. Hi explicava que quan la va escriure vivia en un kibbutz en una casa d'un dormitori, una cuina i un bany (semblant a la casa dels protagonistes), amb la seua dona i la seua filla. Escrivia dues hores cada nit quan elles ja dormien. Com que a la seua dona li molestava la llum encesa i el fum dels cigarrets d'ell dins l'habitació, va escriure tota la història assegut sobre la tapa del vàter i amb la porta tancada. Vaig pensar que calia molta tenacitat i fe per escriure en aquestes condicions, i vaig comprar-la. (Aquesta imatge recorda molt l'obstinació en el treball de Mikhael en diversos passatges de l'obra.)

La trama diu que Hanna deixa la universitat i la literatura per casar-se amb un xic que apenes coneix. La vida que duu  a partir d'aquell moment és claustrofòbica, sempre dins d’una casa menuda (com la casa d’Oz, com la casa d’Ilana i Michel en La caja negra).

Hanna no pot suportar la vida rutinària de mestressa de casa, mare d’un xiquet que no respon a les seues expectatives i esposa d’un home massa previsible. Intenta fugir-ne comprant irreflexivament, gastant el que té i el que no té. Tracta amb aquestes compres irracionals de castigar i sobretot de sacsejar el seu home; intenta traure’l de l’apatia i de la dedicació absoluta al treball. La segona via d’escapament seran les seues fantasies romàntiques i aventureres.

En acabat de llegir El meu Mikhael em calia més Oz. Vaig trobar La caja negra, una obra molt propera en forma epistolar que, absurdament, no està traduïda a la nostra llengua (Ed. Debolsillo, 9 o 10 €). Les primeres pàgines són torrencials; és molt difícil eixir-se'n. En les dues novel•les els personatges femenins són molt importants. Hanna, de fet, és la narradora de la primera. En ambdues hi ha parelles amb relacions dures.

Mikhael és lògic, auster, infinitament pacient, conservador, maldestre en el sexe però tenaç (com Michel en La caja negra - el mateix nom! -). És professor universitari; no és brillant però té una capacitat de treball gegantina. Hanna és somiadora, malenconiosa, romàntica, culta, inconformista però indolent (no intenta endreçar la seua vida). Té una concepció massa sublim de l'amor. És també depressiva, com la mare d'Oz. De fet sa mare s'assembla molt a aquest retrat (es va suïcidar finalment).

El meu Mikhael és la primera novel•la que va escriure Oz. No ha envellit gens i és una llàstima que no siga més coneguda perquè, com deia una crítica de la revista Presència fa poc, és excel•lent.