15.9.10

Estupor i tremolors

NOTHOMB, Amélie, Labutxaca, 112 p., 7,95 €

Vaig arribar a aquest llibre perquè havia llegit una recomanació efusiva en el bloc http://llibretadelanuria.blogspot.com/, una web que val la pena seguir. És la primera novel•la que llegia d’Amélie Nothomb. Una amiga m’havia parlat molt bé d’Higiene de l’assassí i, en canvi, en la ràdio vaig sentir que esperaven més d’Àcid sulfúric. Mesos més tard, vaig descobrir Estupor... a la llibreria en la col•lecció Labutxaca, que sempre em sembla irresistible, i el vaig apuntar en la llista de llibres prioritaris d’aquest estiu.

Però què conta? Doncs relata la història d’una jove belga de 22 anys, que va nàixer al Japó i va viure-hi fins als cinc (justament com la Nothomb!). És una xica amb estudis universitaris, molt preparada i amb un domini profund del japonés. La nostàlgia l’ha espentada a tornar al Japó i a entrar en una multinacional del país, però aquell sistema que exigeix paciència, deïficació dels caps i submissió a la rutina davant la impaciència i la “creativitat” occidental, li passa per damunt. Tanmateix la seua resistència a abandonar serà heroica i incendiària.

Sembla que la biografia d’Amélie Nothob té molts punts de contacte amb la protagonista i ha pres aquesta experiència per escriure un atac brutal contra el sistema de treball japonés. Això sí, aquesta escomesa és plena d’humor, d’ironia i d’un sarcasme ininterromput. Confronta els valors japonesos i els occidentals, i mostra els codis tan diversos que ens regeixen així com les dificultats d’intercomprensió de les cultures.

Com deia, tot açò contat des de l’exageració amb un humor acidíssim i, de vegades, delirant. A més a més, la novel•la té la llargària perfecta (un centenar de pàgines) perquè la broma no tinga espai per decaure.

4 comentaris:

  1. Me'n alegro que t'hagi agradat!
    De la Nothomb també he llegit Ni d'Eva ni d'Adam i m'ha agradat.

    ResponElimina
  2. Miraré de trobar la que em comentes. Gràcies per la recomanació, Núria. Jo també aprofite per recomanar-te'n una: El meu Mikhael, d'Amos Oz. La vaig llegir a l'estiu i em va impressionar. Crec que la setmana que ve, si tot va bé, en penjaré la ressenya.

    ResponElimina
  3. Gràcies per la recomanació, arribes tard, però :)

    http://llibretadelanuria.blogspot.com/2008/08/mi-querido-mijael.html

    Més Amos Oz:

    http://llibretadelanuria.blogspot.com/2008/07/el-mateix-mar.html

    Aquest no te'l pots perdre:

    http://llibretadelanuria.blogspot.com/2008/06/entrevista-amb-amos-oz.html

    ResponElimina
  4. Havia llegit l'entrevista amb Oz a través del teu bloc i em vaig apuntar Una història d'amor i de foscor amb roig però se m'ha havia passat el comentari de El meu Mikhael (probablement perquè és més antic). Moltes gràcies per les indicacions i pel bloc en general, que em sembla magnífic i utilíssim. Això sí, no sé com trobes temps per a llegir (i per a escriure)tant.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...