El meu enemic mortal

CATHER, Willa, Edicions de 1984, Barcelona, 2012, 124 p., 12,00 €.

Willa Cather va nàixer a Winchester el 1873 i va morir a Nova York el 1947. Tot i que va coincidir històricament amb Faulkner, Fitzgerald i Hemingway, va retratar la nostàlgia pel passat americà d’una manera molt diferent, com comenta Harold Bloom en Novelists and novels (2005). De fet, Bloom la considera una de les autores importants del període que comprèn les últimes dècades del segle XIX i tot el segle XX.

Cather va treballar com a periodista i també com a professora durant un temps, i, justament, la narradora d’aquesta nouvelle, Nellie, exerceix de professora (molt pobra, segons el text). Les novel·les més importants de l’autora de Winchester són: My Ántonia (1918), A lost lady (1923), The Professor’s House (1925), La mort s’adreça a l’arquebisbe (1927) i Shadows on the Rock (1931).

Tanmateix, aquest text relativament curt de 1926 té un gran interès. Descriu la vida de la burgesia nord-americana de Nova York, enriquida per  la colonització de l’Oest i pels negocis relacionats amb el desplegament del tren. Aquest contingut havia sigut tractat també en A lost lady uns anys abans.

Nellie, una jove de bona posició, ens relata en primera persona la història de la Myra Henshawe, que renuncia a ser l’hereva única de la gran fortuna del seu oncle per un amor apassionat de joventut. L’oncle l’havia amenaçat de desheretar-la si continuava la seua relació amb Oswald Henshawe, però ella preferirà seguir els seus impulsos i oblidar els diners. Se’n penedirà durant tota la vida i en culpabilitzarà el seu home, Oswald, un jove i atractiu universitari «amb bones perspectives», però fill d’un professor pobre.

Nellie no ho pot acabar de creure i, encara que sap que Myra va perdre una fortuna, pensa que l’amor és més important:

«–¿Però han estat feliços, oi que sí? –Li preguntava jo de vegades.

–¿Feliços? Oh, sí! Tan feliços com la majoria.

Jo trobava que aquella resposta era desesperançadora, el que realment importava de la seva història era que havien de ser molt més feliços que la resta». (p. 25)

Myra maleirà sovint la decisió perquè és una dona egoista, de gustos exquisits i materialista, com ella reconeix:

« –Ai, si els joves fossin més savis! (...) Ha estat la ruïna per a tots dos. Ens hem destruït mútuament. M’hauria d’haver quedat amb el meu tiet. Era diners, el que jo necessitava. Hem malgastat les nostres vides. (...)

–Vinga Myra, no parles així. Recorda tot el temps que vam viure feliços.

–Mai noi vam ser feliços de veritat. Sóc una dona egoista, cobdiciosa i materialista; volia triomfar, volia fer-me un lloc en el món». (p. 89)

I és que, en el fons, Myra és com el seu oncle, i coincideix amb ell quan deia: «En aquest món, val més ser un gos extraviat que un home sense diners. Jo he provat les dues coses i sé de què parlo. Els homes pobres fan tuf i Déu els odia». (p. 23)

Durant la primera etapa de la seua vida, la relació funciona bastant bé perquè Oswald té un càrrec important en la companyia de ferrocarrils. Viuen en el luxe i Myra malbarata els diners a diari. Malgrat això, està insatisfeta i enveja posseir un carruatge propi, com tenen altres famílies més adinerades.

Quan, deu anys després, es produïsca una sotragada en la seua situació, i Nellie retrobe casualment la parella vivint en un hotel d’apartaments mal construït en una ciutat de la costa oest, les coses seran molt diferents. Myra és incapaç de suportar aquesta vida tan adversa i tan llunyana dels seus somnis.

Malgrat la dedicació absoluta d’Oswald al seu servei, ella no ho té en compte i el tracta com una tirana capritxosa. I, així,  diu a Nellie quan li ho recrimina: «Les persones poden ser amants i enemigues alhora, ¿m’entens? (...) Potser no pugui perdonar-lo pel mal que li he fet. (...) Amb l’edat ho perdem tot, fins i tot la capacitat d’estimar». (p. 105-6)

Parlem doncs, d’un text teixit amb molta destresa al voltant d’una època i una classe social que desconeixem bastant. Una història dura, de missatge insistentment antiromàntic i amb un retrat psicològic brillant. Molt recomanable.