Tres Nadals

Quaderns Crema, Barcelona, 2003, 62 pàg., 9 €.

El novembre de 2003 l'editorial Quaderns Crema va reunir aquests tres contes de tema nadalenc de Monzó i els va editar en tapes dures, en un paper magnífic i amb il·lustracions de Ramon Enrich tan deconstructives com l'esguard de Monzó. Un llibre perfecte per a llegir aquests dies a la vora de la llar, com diu la contraportada, si no fera la calor que fa.

El volum el componen: "Nadal blanc", "La venedora de mistos" i "La comissió". Els tres contes parteixen d'elements ben arrelats en la tradició per acabar arrasats per l'enfocament de l'autor. El primer i el tercer semblen els més corrosius: una ironia esmolada que ridiculitza totes les icones del Nadal. A tall d'exemple, en el primer qüestiona l'estranya presència de neu a Betlem i es carrega l'aparició de l'àngel a Maria, la tria del nom per a l'infant, alguns miracles i l'entrega dels regals pels pastors (algú li duu dodotis) i pels reis.

En el segon, una versió d'un conte tradicional tan melodramàtic com "La venedora", el capgira totalment i fa rebel·lar-se la protagonista fins a esmicolar la narració original. En canvi, en el tercer l'autor aplica els principìs de la correcció política extrema per a dur fins a l'absurd la reunió del comité organitzador de la cavalcada de Reis.

És a dir, el Monzó més subversiu i iconoclasta, que es diverteix i ens diverteix trencant la tradició nadalenca afegint elements actuals al relat pseudohistòric oficial (com els dodotis citats i un carro de Jané), i amb altres martingales variades. El Monzó més en essència i antisistema: el material perfecte per fer esclatar el blanc esperit del Nadal.

Bon any!