Les petites virtuts (Le piccole virtú)

GINZBURG, Natalia, Ed. Ático de los Libros, 192 p. Traducció d'Elena Rodríguez, 15 €

En els últims anys s'han traduït al català algunes de les obres de la Ginzburg, nascuda el 1916 a Palerm. El 2008 Proa va publicar Estimat Michele, i el 2015 Ático va presentar aquest volum de què parlem. Personalment reconec que vaig cercar aquest llibret arrossegat per una ressenya apassionada, com totes les d'Eva Piquer, en l'"Ara Llegim", el suplement de literatura del dissabte del diari Ara.

En realitat, era Levi el cognom familiar de Natalia. L'altre, Ginzburg, el va prendre del seu primer marit, Leo G., militant antifeixista molt compromès i d'origen jueu, com ella. El 1934 va publicar la seua primera narració, però la presencia alemanya a Itàlia durant la Segona Guerra Mundial va condicionar molt la seua vida, com veiem en algun dels relats, per exemple "Hivern als Abruços", en què retrata el període de tres anys que van passar la parella i els fills confinats en semillibertat en un poblet d'aquesta regió del nord, ja que el règim considerava molt perillós Leo Ginzburg.

Crec que aquesta n'és una de les millors narracions. Hi podem constatar com és de fràgil la felicitat. L'escriptora ens descriu amb lirisme la ceguesa davant aquests mesos únics, que sols reconeix com a meravellosos quan evoca aquells dies humils perduts per sempre. És un relat tan ben escrit i tan intens que l'he llegit tres vegades i el llegiria encara un parell de vegades més.

En realitat, el volum és una recopilació de textos de no-ficció publicats en diversos moments de la seua carrera, entre 1944 i 1946. La primera part recull els que són de caire més narratiu i autobiogràfic, i la segona, els que cerquen més l'assaig, tot i que contenen també elements de la narració.

Entre els relats, a banda del citat, és deliciós "Les sabates trencades", en què parla del valor relatiu de les coses, dels vaivens entre la riquesa i la pobresa. Ella, que era filla d'una família benestant, diu, recordant-s Je de les sabates totalment trencades que duia per Roma després de la guerra: "És per això que fins i tot ara duc sempre les sabates trencades, perquè em recorde d'aquelles i, en comparació, no em semblen tan trencades, i si tinc diners prefereixo gastar-me'ls en altres coses, perquè les sabates ja no em semblen una cosa molt essencial". (Cite traduint de l'original italià, disculpeu si m'aparte un poc de la versió catalana.)

També n'hi ha de molt divertits, com "Ell i jo", en què retrata el contrast extremat de caràcters i gustos amb el seu segon marit (un professor d'anglès molt culte i vital, amant de la música), i de malenconiosos, com "Retrat d'un amic", en què repassa amb tendresa la figura del seu amic Pavese, que es va suïcidar l'any 1950 amb 41 anys ("(...) era incapaç de gaudir de les coses tan bon punt les tenia").

En el bloc d'assajos-que-no-ho-acaben-de-ser, hi ha "El fill de l'home", sobre el sentiment d'inseguretat i el caràcter efímer de les possessions després de la Segona Guerra Mundial, el 1946. Hi trobem reflexions que colpeixen, fruit del moment. 

"Qui ha vist esfondrar-se les cases sap massa clarament com són de fràgils els gerros amb flors, els quadres, les parets blanques. (...) Una casa està feta de maons i calç, i pot esfondrar-se. Una casa no és molt sòlida. Pot esfondrar-se en qualsevol moment. Darrere dels serens gerros amb flors, darrere de les teteres, les catifes, els sòls enllustrats amb cera, hi ha l'altre aspecte verdader de la casa, l'aspecte atroç de la casa esfondrada".

Hi ha també "El meu ofici", en què analitza la seua relació amb l'escriptura des de la infantesa, "Les relacions humanes", exemple màxim d'assaig-narració, que repassa les diverses i previsibles fases de la vida de les persones, o "Les petites virtuts", que dóna títol al volum. I n'hi ha d'altres, cadascun destacable per un valor. El conjunt és un volum escrit amb aquesta senzillesa aparent  sempre tan acurada, i això permet una lectura molt molt fluida. Un llibre, doncs, breu, suau, que incita a rellegir-ne els textos, a subratllar-los.