Traducció de Pau Vidal. Títol original: Un sabato, con gli amici.
(Portada extreta de la web d'edicions 62)
Feia
temps que volia llegir alguna cosa d'Andrea Camilleri, comprovar si
valia la pena seguir-lo. La setmana passada vaig triar aquest títol de
la biblioteca i, encara que potser no és el més representatiu, perquè no
pertany a la sèrie de Montalbano, m'ha permès descobrir que Camilleri
és un bon escriptor capaç de molts registres. Com no me l'havia recomanat
ningú abans?, em pregunte. O com no havia fet cas d'alguna ressenya
apassionada del sicilià de les que dec haver llegit?
Ja
dic que no és una novel·la negra, però sí una història amb elements
d'intriga. L'autor ens presenta la trama estructurada en tres blocs. Un
primer en què ens mostra alternativament fragments de la infantesa de 7
personatges amb poques dades, i el ben cert és que ens deixa una mica desorientats. Però entendrem les coses a mesura que avancem en la lectura.
En
el segon bloc reprèn la vida d'aquests 7 amics de l'etapa universitària
al cap dels anys, ara ja joves adults, amb les seues carreres
professionals encarrilades. Observarem com actuen, com s'amaguen moltes
coses i com es relacionen entre ells, especialment, en el sopar dels
dissabtes, punt de trobada i lluïment del grup.
En
l'última part tornem a la infància i podrem observar els fets que
Camilleri ens va ocultar a l'inici, fets que determinaran absolutament
la conducta dels personatges durant tota la seua vida. Aquests set amics
formen tres parelles més o menys estables, o potser més o menys inestables. Sols Gianni, que és
homosexual, no té company, i serà ell precisament qui clivelle la fràgil
vida ordenada dels altres, escenificada en el sopar d'amistat de cada
dissabte.
La
base de la trama és el xantatge que pateixen dos dels amics per unes
fotos compromeses. Això tindrà múltiples efectes en el grup, que ningú no esperava. El fil
d'aquesta història discorre veloç sobre una estructura de diàlegs
continus, que fa esdevenir la lectura vivíssima, quasi com si es tractara de teatre. Com a remat, l'autor
sicilià ens reserva un final molt freudià, que ens permetrà entendre més
profundament les pulsions que han mostrat els personatges en el conjunt de l'obra. En
poques paraules, un molt bon llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada