30.10.09

Indignació


Philip Roth, La Magrana, 191 pàg. ,18 €

Marcus Messner és un jove treballador i estudiós, de notes excel·lents. Està a punt d’ingressar en la universitat. La família de Marcus és de religió jueva i molt tradicional, especialment son pare, un carnisser kosher que s’ha tornat malaltissament protector i es troba obsessionat per la seguretat del fill. Tot això fa que Marcus trie la Universitat de Winesburg per tal d’allunyar-se’n. Aquest fet li canviarà la vida com no podem imaginar. Mentrestant, la guerra de Corea, que va esclatar dos anys abans, continua oferint notícies dures tots els dies.

Philip Roth carrega en aquesta novel·la contra els absurds de l’ultraconservadorisme, que intenta controlar-ho tot, que no tolera alumnes (individus) que no seguisquen al peu de la lletra les seues pautes ideològiques i comportamentals; carrega contra les imposicions ridícules de les institucions catòliques (a la Universitat de Winesburg s’havia d’assistir, fins a l’any 69, a un mínim de 40 vegades durant la carrera als oficis de dimecres com a requisit per a poder llicenciar-se); carrega contra els preceptes religiosos jueus kosher, que obliguen a consumir carn d’animal mort de manera molt precisa (no es poden fer servir ganivets esmussats en el sacrifici o animals amb defectes); i carrega contra les guerres dels EUA, que han provocat milers de morts i de mutilats.

Aquest món de repressions severíssimes que envolta Marcus provoca finalment reaccions incontrolades, com ara la revolta dels xicots de la Universitat de Winesburg, enfrontats a colps de pedra per diversió o dedicats a arrasar habitacions femenines a la recerca de bragues (rebel·lió simbòlica contra la moral sexual); o com ara la reacció furiosa de Marcus davant les intromissions inimaginables en la seua vida privada del degà d’alumnes Cautwell al llarg d’interrogatoris orwellians.

Els fets són narrats en primera persona, com en altres novel·les de Roth. La progressió és lineal; tanmateix de vegades el narrador ens avança fets colpidors que tindran lloc en el futur. Cada volta que fa aquestes anticipacions és una sotragada violenta per al lector, però això mai no hi resta interés. “(…) però jo sabia sense ombra de dubte, i ho sabia com a fill del meu pare temorenc, que aquell noi jueu d’atractiu sobrenatural amb un exquisit aire de noblesa, acostumat a inspirar respecte i a ser obeït i a guanyar-se tothom (…), acabaria resultant ser l’àngel de la mort.”

El discurs és tan fluid que sembla escrit tal com raja. De vegades, tan lleuger que és molt difícil detenir la lectura per reprendre l’escena més tard. És el cas, per exemple, del primer interrogatori del degà Cautwell, una muntanya russa indeturable de repliques i contrarèpliques.

També hi és present el tema de l’atzar i la repercussió en les nostres vides: coses tan poc transcendentals com ara tenir un pare massa estricte, estudiar en una universitat o en una altra, eixir amb una xicota determinada o conèixer un xicot jueu de Cleveland fan que la nostra vida seguisca una via o una altra de molt diferent. “(…) cosa que li hauria permès ajornar de saber el que el seu pare sense estudis s’havia escarrassat a fer-li entendre des del primer dia: la forma terrible i incomprensible en què les decisions més banals, accidentals i fins i tot còmiques poden tenir les conseqüències més desproporcionades.” En fi, una novel·la de les que es lligen amb gust, amb molt de gust.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...