La guerra de quatre

LABRADO,Víctor, Editorial Bromera, 2a ed., 237 p., 19,95€

La guerra de quatre no és una novel·la. Des de les primeres pàgines se’ns adverteix que es tracta de la crònica d’uns fets que van tenir lloc a les comarques centrals del País Valencià. La reconstrucció dels esdeveniments es fa mitjançant els documents que n’han restat i el testimoni oral de les persones supervivents que han volgut col·laborar-hi. Algunes han permés la publicació del seu nom, unes altres no. Tanmateix, la recreació dramàtica d’ambients i de personatges és tan perfecta que sovint oblidem que no és una ficció.

Conta aquesta crónica, doncs, l’organització d’un grup de maquis urbà a Benetússer. Generalment eren grups dirigits pel Partit Comunista, encara que també n’hi havia d’anarquistes. A poc a poc, el narrador ens va desvelant la formació del grup i les principals accions (robatoris i atemptats). Per tal d’entendre els protagonistes i el perquè d’alguns actes, abandonem el present del relat (1946) i observem els antecedents dels personatges (1935-1939). Sols així podrem comprendre, astorats, les mesquineses personals que s’amaguen darrere molts fets de guerra capritxosos i les repercussions, anys després, sobre les persones.

Fins a l’any 1948 aquests grups de maquis ben organitzats tenien la seguretat que les potències occidentals no permetrien la subsistència d’un règim feixista com el de Franco a Europa. No obstant això, aquest any Stalin va canviar de política internacional i va retirar el suport econòmic als maquis. Tot i que alguns van continuar a les muntanyes durant anys, això va suposar l’asfíxia progressiva d’aquests grups menuts.

Això a banda, constatem en la narració d’aquests fets reals la brutalitat a les comissaries i a les presons. Assistim a interrogatoris rutinaris amb pallisses i tortures planificades. Llegim confessions fictícies per tal d’evitar colps. Reconstruïm casos de detenció, pallissa i empresonament per ser nóvia d’una persona buscada per la llei. Coneixem processos en què el jutge pressiona els inculpats per alterar-ne les declaracions. I assistim, en fi, a judicis i execucions militars.

Ens permet aquesta crònica veure com eren les coses de sinistres a Espanya a la dècada dels 40. I és que, per a molts, la guerra no havia acabat encara, com diu el jutge a la mare de Rafael Gandía.

En definitiva, una història traçada amb tensió que guarda interés en cadascuna de les 237 pàgines.