L’illa de l’última veritat

COMPANY, Flavia, Ed. Proa, 144 p., 17,00 €

Havia llegit feia uns mesos una ressenya apassionada d’aquest llibre en un bloc amic que teniu a la columna de la dreta (http//: lallibretadelanuria.blogspot.com). Sembla el títol d’una novel•la d’aventures, però oblidem-nos-en: aquesta no ho és o no ho és essencialment. Sí és una narració magnífica, redona, planificada amb perfecció pàgina a pàgina, que convida a rellegir l’inici o potser les 144 pàgines completes.

L’argument és senzill: un home que viatja amb un petit iot prop de la costa africana pateix l’atac d’una embarcació pirata. Poc després tindrà la sort d’arribar a una illa desconeguda que haurà de compartir amb un nàufrag anterior. La convivència amb aquesta persona canviarà la seua vida.

De seguida descobrim punts de contacte amb La pell freda pel marc de l’acció, per la solitud dels protagonistes i per la inseguretat permanent. Tanmateix Flavia Company ofereix una graduació del suspens més sàvia, més addictiva.

També se senten latents en aquesta història d’amistat i d’enemistat els mons de Conrad i de Stevenson: de fet es cita un conte de Conrad (El coparticipant secret) com un dels favorits de Prendel, el protagonista. L’únic llibre de l’illa –el de Conrad– és considerat un tresor i el protagonista pagarà una fortuna en aliments (peixos) per tenir-lo una setmana en préstec. I més encara, el llibre li farà tornar als hàbits de neteja personal abandonats i recuperarà l’esperança: “Em sentia fort i optimista.”

Hi trobem així mateix moltes reflexions vitals: sobre el valor de la paraula, sobre l’honestedat o al voltant de la veritat o del crim. Tot expressat amb un llenguatge senzill, lacònic, contundent. Repetisc, magnífica. Un regal perfecte.