Catedral

CARVER, Raymond, Labutxaca, Barcelona, 2010, 240 p.

Títol original: Cathedral, 1983. Traducció: Dolors Udina.

Raymond CARVER, un dels millors contistes nord-americans, va morir als 49 anys de càncer de pulmó. Els últims deu anys de la seua vida, els de la relació amb la poetessa Tess Gallagher, van ser molt productius, en contraposició als deu anteriors, un parèntesi en la seua obra, a causa de l’alcoholisme desenfrenat.

Carver va publicar quatre reculls de contes en vida. Catedral n’és un dels més famosos i quasi un clàssic del segle xx. De què parlem quan parlem d’amor és un altre dels seus llibres il·lustres. Va ser reeditat amb el títol de Principiants en la nostra llengua fa dos o tres anys. En  aquesta versió s’incloïen també els fragments suprimits per l’editor nord-americà en la primera edició, que modificaren profundament el text.

Els relats que integren Catedral parlen de parelles trencades o en reconstrucció, parelles de nord-americans de classe baixa que intenten eixir avant. Són gent amb pocs estudis o sense que tenen oficis mal remunerats: cambreres, muntadors de sostres, obrers, grangers o venedors porta a porta.

Alcohòlics o exalcohòlics poblen molts dels contes. Alguns (com Carver) intenten refer la seua vida; uns altres es deixen portar pel corrent («La casa de Chef»). Són homes que han perdut la parella o la faena i ara són incapaços de reaccionar («Compte» o «Conservació»). Generalment és la dona el membre fort, qui conserva el seny, tracta de solucionar les coses, i continua treballant («Brida», «Compte», «Conservació»).

La incomunicació amb la companya i, de vegades, amb els amics és un altre dels temes principals. Sovint usen l’alcohol com a instrument per a atenuar-la. La televisió com a remor de fons permanent és un recurs més per a fer tolerable la tensió de la incomunicació («Conservació», «La catedral»...). Finalment, la deixadesa personal física marca la fi de l’encís i és recurrent en molts contes.

En realitat, la majoria de de les històries de Carver tenen un fil comú: la caducitat de les parelles. Tess Gallagher comenta en l’epíleg de Si em necessites truca’m respecte al conte «Conservació» que «suggereix que les relacions, com els aliments que es descongelen, no es poden conservar, i a partir d’un cert punt, ja no serveixen de res».

La primera vegada que vaig llegir narracions de Carver vaig quedar desconcertat, perquè són com fragments de vides comunes que comencen en qualsevol part, mostren el seu dramatisme i acaben de sobte, encara que intuïm que hi ha moltes més coses més enllà del punt final; contes que sotraguen el lector per la violència de la vida quotidiana i que guanyen molt amb la relectura. Són escrits amb un llenguatge senzill, natural, tot i que molt treballat en la foscor, ja que Carver corregia els relats fins a 30 vegades, segons confessa Tess Gallagher. En fi, cal llegir-los.