El festí de Babette

DINESEN, Isak, El cercle de Viena, Barcelona, 2008, 79 p.

Títol original: Babettes gaestebud, 1952. Traducció: Maria Rosich.

Un dia d’estiu havia d’esperar un familiar en una parada del metro. Com que em causa desfici eixir de casa sense un llibre, duia aquest a la mà per si havia d’esperar. Encara no l’havia començat. L’atzar o el destí —com diu Dinesen— va fer que el parent tardara més de quaranta minuts a arribar, i això em va permetre llegir gran part d’aquesta obra. Aquella mateixa nit la vaig acabar.

ISAK DINESEN (1885-1962) o KAREN BLIXEN —el seu nom real— narra aquesta història amb destresa, i ho fa amb l’encís d’un conte oriental: amb personatges que irrompen en la trama entre la nit i la pluja, amb passions romàntiques impossibles, i  situant l’acció en un moment del passat no massa llunyà, però suficientment separat del moment de l’escriptura per envoltar-lo de boira.

Construïda amb eficàcia, aquesta novel·la curta de llenguatge senzill, cerca, des de la primera ratlla, el final; basteix tot un edifici complex al servei d’aquest final.

Ens trobem en la segona meitat  del segle xix. Martina i Philippa viuen a Verlebåg, un llogaret remot de Noruega. El seu pare va ser degà i profeta i fundà un corrent  luterà devot i estricte.  Després de la seua mort, les filles han continuat aquesta via del bé, i la petita comunitat les segueix. Els membres són partidaris de renunciar als plaers mundans perquè la Terra no és més que una il·lusió. Tanmateix, també hi ha hagut espai per a les passions en una comunitat tan severa.

Les tasques de la llar sostrauen molt de temps de servei a la comunitat a les dues germanes. L’arribada de Babette una nit de tempesta de 1871 les rellevarà d’aquestes obligacions; el seu art discret començarà a tenir efectes dolços a la casa. Passen els anys, 14, i Babette roman en un segon pla. Un dia les coses i els plans canvien.

Durant tota la narració Blixen empra amb habilitat elements que ens aboquen a seguir llegint. Com ara el flash-back esplèndid de la pàgina 9: «Però la veritable explicació de com Babette havia anat a parar a casa de les dues germanes calia buscar-la més de catorze anys enrere i en un lloc més profund, en el món ocult dels sentiments». I així acaba el capítol. Qui podria no encetar-ne immediatament el següent després d’aquesta declaració?

Un tema important, com en molts contes de l’autora, és la presència d’un destí inflexible que sacseja la vida dels personatges al seu gust i els impedeix ser. «Me’n vaig per sempre —va xiuxiuejar—, i no us veuré mai, mai més. Aquí he après que el destí és dur i implacable, i que en aquest món hi ha coses que són impossibles.» (p. 14)

Tanmateix, el tema fonamental del text és la creativitat de l’artista, que no li permet amagar-se en l’ombra permanentment, perquè, en el moment que hi ha una clivella, la seua força creativa emergeix. Babette diu que no li importa la pobresa, ja que la seua riquesa és d’una altra mena: «No, jo mai no seré pobra. Ja els he dit que sóc una gran artista. I els grans artistes, mesdames, mai no són pobres. Nosaltres, els grans artistes, tenim una cosa especial de la qual la resta de la gent no sap res». A Babette no li importa fer un esforç especial, perquè era l’ocasió que esperava des de feia anys. Cercava de nou el seu moment efímer de glòria.

És a dir, una història amb encant embolicada en l’edició excel·lent, com sempre, d’El Cercle de Viena. Un regal perfecte.

Disponibilitat: Biblioteca d’Educació.

Altres obres de l’autora en el blog: La història immortal. http://blogdelcal.blogspot.com.es/search/label/DINESEN%20Isak