DINESEN, Isak, El cercle de Viena, Barcelona, 2008, 79 p.
Títol original: Babettes
gaestebud, 1952. Traducció: Maria Rosich.
Un dia d’estiu havia d’esperar un familiar en una parada del
metro. Com que em causa desfici eixir de casa sense un llibre, duia aquest a la
mà per si havia d’esperar. Encara no l’havia començat. L’atzar o el destí —com diu Dinesen— va
fer que el parent tardara més de quaranta minuts a arribar, i això em va
permetre llegir gran part d’aquesta obra. Aquella mateixa nit la vaig acabar.
ISAK DINESEN (1885-1962) o KAREN BLIXEN —el seu nom real— narra
aquesta història amb destresa, i ho fa amb l’encís d’un conte oriental: amb
personatges que irrompen en la trama entre la nit i la pluja, amb passions
romàntiques impossibles, i situant
l’acció en un moment del passat no massa llunyà, però suficientment separat del
moment de l’escriptura per envoltar-lo de boira.
Construïda amb eficàcia, aquesta novel·la curta de llenguatge
senzill, cerca, des de la primera ratlla, el final; basteix tot un edifici
complex al servei d’aquest final.
Ens trobem en la segona meitat
del segle xix. Martina i
Philippa viuen a Verlebåg, un llogaret remot de Noruega. El seu pare va ser degà i
profeta i fundà un corrent luterà devot
i estricte. Després de la seua mort, les
filles han continuat aquesta via del bé, i la petita comunitat les segueix. Els
membres són partidaris de renunciar als plaers mundans perquè la Terra no és
més que una il·lusió. Tanmateix, també hi ha hagut espai per a les passions en
una comunitat tan severa.
Les tasques de la llar sostrauen molt de temps
de servei a la comunitat a les dues germanes. L’arribada de Babette una nit de
tempesta de 1871 les rellevarà d’aquestes obligacions; el seu art discret
començarà a tenir efectes dolços a la casa. Passen els anys, 14, i Babette roman en
un segon pla. Un dia les coses i els plans canvien.
Durant tota la narració Blixen empra amb
habilitat elements que ens aboquen a seguir llegint. Com ara el flash-back esplèndid de la pàgina 9: «Però
la veritable explicació de com Babette havia anat a parar a casa de les dues
germanes calia buscar-la més de catorze anys enrere i en un lloc més profund,
en el món ocult dels sentiments». I així acaba el capítol. Qui podria no
encetar-ne immediatament el següent després d’aquesta declaració?
Un tema important, com en molts contes de
l’autora, és la presència d’un destí inflexible que sacseja la vida dels
personatges al seu gust i els impedeix ser. «Me’n vaig per sempre —va xiuxiuejar—, i no us veuré mai, mai més. Aquí he
après que el destí és dur i implacable, i que en aquest món hi ha coses que són
impossibles.» (p. 14)
Tanmateix, el tema fonamental del text és la
creativitat de l’artista, que no li permet amagar-se en l’ombra permanentment,
perquè, en el moment que hi ha una clivella, la seua força creativa emergeix.
Babette diu que no li importa la pobresa, ja que la seua riquesa és d’una altra
mena: «No, jo mai no seré pobra. Ja els he dit que sóc una gran artista. I els
grans artistes, mesdames, mai no són
pobres. Nosaltres, els grans artistes, tenim una cosa especial de la qual la resta de la gent no
sap res». A Babette no li
importa fer un esforç especial, perquè era l’ocasió que esperava des de feia
anys. Cercava de nou el seu moment efímer de glòria.
És a dir, una història amb encant embolicada en
l’edició excel·lent, com sempre, d’El Cercle de Viena. Un regal perfecte.
Disponibilitat: Biblioteca d’Educació.
Altres obres de l’autora en el blog: La història immortal. http://blogdelcal.blogspot.com.es/search/label/DINESEN%20Isak
Només he llegit "La història immortal" de l'autora i em va agradar força. Rellegint la meva ressenya hi veig una certa similitud, el tema del destí, per ejemple. Bona ressenya, el tindré en compte, gràcies.
ResponEliminaA mi m'ha agradat tant o més que La histôria immortal. El to és molt semblant. Crec que t'agradaria. Salutacions.
ResponEliminaLa pel·lícula és preciosa, la teva ressenya me l'ha recordat.
EliminaDoncs no l'he vista mai. No tinc perdó. A veure si l'aconseguisc aquesta setmana: seria perfecte.
Elimina