Sang vessada

LARSSON, Asa. Columna Edicions, Barcelona, 2010.

Títol original: Det blod som spillts, 2004. Traducció: Núria Vives Colom.

Assa Larsson fa part de la novel·la negra nòrdica juntament amb Camilla Låckberg, Arnaldur Indridason, Mari Jungstedt o Henning Mankell. Ens presenta un món molt llunyà del paradís suec oficial; un món rural intransigent, masclista i profundament conservador. Kiruna és una petita ciutat sueca on és difícil integrar-se per als nouvinguts o fer-hi petits canvis, però podria ser una localitat rural de qualsevol part. L’estructura del relat no s’allunya molt del paradigma de Stieg Larsson: novel·la negra amb denúncia social, certa violència i alguns grams de sexe, però molt menys que en Stieg.

Rebecka Martinsson, una advocada d’un bufet important, torna a l’estiu a la ciutat on va nàixer, Kiruna. Encara està recuperant-se de l’experiència en un cas recent d’assassinat, quan s’assabenta que ha aparegut assassinada la rectora de l’església de Jukkajårvi, una dona d’idees progressistes. La inspectora Anna-Maria Mella serà l’encarregada d’investigar els fets. Ella i Rebecka aniran desvelant fragments d’una veritat complexa.

No sé per què, m’agraden les històries de suspens situades a pobles menuts, d’ambient asfixiant. Pense en Dia de caça, de Gerard Guix, una novel·la inquietant, o Tor.Tretze cases i tres morts, o, fins i tot La casa cantonera, un text que cal no perdre’s. Kiruna no és un poble, però té unes dimensions reduïdes, i l’ambient és tan angoixant com en aquests casos.

Tot i que el relat comença al bell mig de l’acció, frena de colp i volta i, durant les primeres cent pàgines, ens presenta amb cura l’escenari i els nombrosos personatges. És fàcil preguntar-se «Què faig jo ací?»; tanmateix, unes quantes pàgines més avant, comencem a conèixer tan fondament els veïns de Kiruna i les seues vides que la nostra comprensió del cas és molt distinta.

Com deia, hi ha molts actors amb una personalitat definida en la trama. A poc a poc, descobrim que Kiruna és una xarxa de relacions molt rígides. Pas a pas anem desentranyant aquesta malla secreta, aquest xoc de forces entre la maçoneria masculina, representada per la societat de caçadors i comandada per Larss-Gunnar i el rector conservador, l’Stefan Wikström; i, d’altra banda, el contrapoder femení, el petit grup de rebel·lió de la Magdalena, una associació de dones que lligen juntes l’Evangeli, que s’ajuden mútuament tant com poden i que es reuneixen per dinar o sopar, de tant en tant, per tractar de fugir de les seues vides grises. L’associació assumeix, doncs, una tasca de suport psicològic i social.

Potser el però és que Rebecka Martinsson arrossega durant tota la novel·la un trauma emocional que no coneixem bé i que ens remet amb insistència a Aurora Boreal, el primer volum de la sèrie. Coses del màrqueting i del consum, supose. De tota manera, aquest factor no entrebanca gens la progressió del text.

Comptat i debatut, podem dir que es tracta d’una novel·la entretinguda i amb una anàlisi social interessant. Tan entretinguda que, les últimes 150 pàgines arrosseguen cegament el lector cap al punt final sense treva.