Animal de records (Memòries)

ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Edicions  Bromera, Alzira, 2013, 267 pàg.

                             

Aquest volum del poeta arreplega tres llibres que havien sigut publicats feia anys i ara eren pràcticament introbables. Són Tractat de les maduixes, La parra boja i Quadern de Bonaire. Els dos primers textos són memòries.  El tercer recull impressions de les seues estades a les Illes i escrits d’opinió sobre diverses menjades: a favor de la paella, en contra de la fideuà, sobre la forma tradicional de coure l’arròs al forn, al voltant de les anguiles o entorn del seu deler pel pa (ja siga amb oli i sucre, com a la infantesa, ja siga amb tomaca refregada, amb oli i sal; els tipus de pa, la qualitat...).

El títol conjunt, molt ben escollit, fa referència als versos inicials del poema «Demà serà una cançó», de Llibre de meravelles.

Animal de records, lent i trist animal,

ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes

haver viscut alguna volta en alguna banda.

Parlem d’un volum de molt d’interès on podem trobar esmentats autors i obres admirades per Estellés que, potser, no sospitàvem, com ara: El príncep, de Maquiavel; Crònica dels pobres amants, de Vasco Pratolini; El jardí dels Finzi-Contini, de Bassani; Faust i Els Buddenbrook, de Thomas Mann o  l’obra de Shakespeare en la traducció de Sagarra, que rellegia molt sovint. Dels autors catalans, aquells que cita amb passió són Salvat-Papasseit, Joaquim Ruyra i Roselló-Pòrcel.

El poeta ens presenta la seua família pròxima: els pares, els oncles i els avis. Coneixerem la tradició fornera de la família materna i la incorporació al ram de son pare; les morts dels seus; caminarem pels carrers de Burjassot i pels voltants coberts d’horta i de séquies, per on es deia que vagaven l’Home del Sac i alguns assassins de xiquets; sabrem que va viure sempre entre la pobresa, des de la infància fins a l’edat adulta; sentirem amb ell el fred que el va acaçar sempre i l’arterioesclerosi de les cames, que sospita herència de sa mare i que el va jubilar abans d’hora per invalidesa, o ens assabentarem de l’orgull de son pare, un home que no sabia llegir, per la faena del seu fill escriptor.

Coneixerem, també, algunes facetes de l’erotisme que va recórrer sovint la seua vida: l’infantil (amb 7 anys!; l’escena sembla tan increïble com premonitòria) i l’adult (amb amigues, veïnes, cambreres o passatgeres dels tramvies grocs que recorda Mira).  En fi, un llibre de detalls i delícies per als lectors ocasionals o sistemàtics de l’autor que ens fa llegir d’una altra manera els seus versos.