Els nois

SALA, Toni. L’Altra Editorial, Barcelona, 2014, 179 pàg.

                             

Toni Sala ha construït Els nois al voltant de la mort en accident de trànsit de dos germans molt joves, d’una vintena d’anys. La desaparició dels dos xicons afecta quatre personatges ben diferents que, d’entrada, no tenen relació, però que, a poc a poc, aniran entrellaçant les seues vides. Dos d’aquests personatges —l’Albert i la Iona— podríem ser qualsevol de nosaltres, gent que camina pel carrer. En canvi, Miqui, el transportista, i Nil, l’artista sinistre, habiten a la zona d’ombra i, de vegades, és desassossegant conèixer-los a fons.

Però anem a pams. En primer lloc hi ha l’Albert. És un empleat de banca de vida molt rutinària que treballa a Vidreres, el lloc dels fets, un petit poble d’interior, però no hi viu. És casat, té fills i ha assolit la maduresa i la buidor vital. No té una gran relació amb el company de feina i està cansat de la seua vida previsible.

El Miqui, per contra, ha ultrapassat la trentena. Se sent jove, vigorós i atractiu. Està obsessionat amb el sexe i dedica una bona part del seu temps i dels seus diners a les dones. La resta és molt secundari per a ell, i això fa que la seua vida siga molt desordenada. Son pare és gran i dependent. El Miqui el manté en l’oblit d’un racó de la casa i l’atén de tant en tant. De vegades es comporta de manera violenta i sembla incapaç de controlar la seua còlera.

En tercer lloc hi ha la Iona. Era la nòvia d’un dels xicons morts en l’accident. És una noia  corrent; estudia Veterinària a la universitat i ha decidit ocupar-se de les terres dels seus pares quan acabe la carrera. Adora els animals i, per damunt de tot, intenta assimilar el dolor per la mort del seu estimat.

Nil és un artista fracassat. És també molt jove i sembla, sovint, no tenir sentiments. Va abandonar la carrera de Belles Arts després del primer curs. Va emprendre altres estudis artístics, però també els deixà. No sap què vol i a la fi decideix, fruit de la crisi, el retorn a la terra, com la Iona; però és un tipus indolent: sos pares subvencionen la seua vida inútil i extravagant.

De l’encreuament de les quatre vides, sorgirà el conflicte de la novel·la, que sols s’esclarirà en les últimes pàgines. Per aconseguir-ho, l’autor maneja bé la mica de suspens que accelera el tram final del relat.

L’obra destaca pel gran treball psicològic. Toni Sala ens capbussa profundament ens els pensaments d’aquest quartet de personatges i dibuixa amb perícia totes les personalitats, especialment la d’Iona. Utilitza molt el monòleg interior i això dóna densitat al text i ens exigeix atenció. Els pensaments semblen fluir sols, a raig, com diu l’autor que va escriure el llibre. I, tanmateix, és una novel·la  molt acurada, escrita amb delicadesa. Un volum ben interessant, amb pinzellades de la realitat més viva, com ara la profusió d’estelades pel país, la presència immigrant o la visibilitat de la prostitució.

En teniu una ressenya interessant en:
http://quaderndemots.blogspot.com.es/2014/02/els-nois.html