23.9.12

El quadern de les vides perdudes


VILAPLANA, Silvestre, Edicions Bromera, Alzira, 2011, 191 p., 19,95 €.

El quadern de les vides perdudes és una obra dura de vegades; des de la primera pàgina ho és. El protagonista, que narra els fets en primera persona, és un vell apassionat pels llibres: va ser bibliotecari i té sa casa ocupada per volums il·lustres de la literatura universal, textos que adora; la literatura juntament amb la culpa són dos grans temes en el relat. Pateix Alzheimer en un grau avançat; va perdent memòria cada dia a gran velocitat. A voltes oblida el que ha fet durant tota una vesprada o una nit. L'home diu que és l’hoste qui actua per ell en aquests períodes i qui es comporta d’una manera poc raonable. Diguem-ne que és la seua part salvatge, el seu Mr. Hyde.

De fet, és curiós que en la novel·la el vell cite un gran nombre de fragments d’obres famoses de la literatura, però mai no esmente Stevenson. Supose que era massa obvi fer-ho.

L’ancià viu a soles, a punt de ser desnonat, en un edifici molt deteriorat on ja no queden veïns. No té família ni amics. Darrere d’ell hi ha moltes pèrdues i «la fragància de la culpa» (p. 157). Viu desendreçadament. De vegades passen molts dies sense que es llave. Necessita afecte desesperadament i, per això, l’amistat d’Anna li farà recuperar les ganes de tenir cura del seu aspecte, de viure.

Com que la pensió de jubilació que cobra és molt minsa, es veu obligat a vendre’s els llibres a poc a poc. Abans d’abandonar-los, apunta en un quadern el fragment més colpidor de l’obra per a ell. Algunes de les famoses obres esmentades són: Al far, Escorxador 5, Le père Goriot, Ulisses, Els germans Karamàzov, Les il·lusions perdudes, L’aleph (p. 124), La nàusea, L’estranger i moltes més; totes amb paràgrafs vinculats als fets de la trama. La de Proust (p. 186) és especialment definitòria del personatge: «La vertadera vida, la vida finalment descoberta i dilucidada, l’única vida, per tant, realment viscuda és la literatura».

Mentrestant, hi ha la resta de la trama: algú està raptant i assassinant xiquetes a la ciutat. La policia desplega els seus homes a la zona de les desaparicions. Sovint, el vell semblarà el gran sospitós per als agents i per al lector.

El llibre combina les dues històries amb destresa: en tercera persona la de l’assassí, i en primera, la del protagonista, com déiem adés. L’hoste és cada vegada més poderós, cada vegada envaeix més hores el cos de l’home. L’atmosfera també es va fent angoixant: la llar i tot l’edifici esdevenen a poc a poc espais sinistres. Alguns detalls de la història ens fan pensar en les pàgines i en el clima d’El perfum.

La intriga es manté oberta fins a l’última línia del llibre, fins al darrer punt. És en aquest moment final quan algunes cites anteriors prenen significats nous que ens ajudaran a comprendre.

L’obra podria ser molt dura de pair per la temàtica, però Vilaplana no es delecta en els detalls mòrbids. El text és, per damunt de tot, un autoretrat psicològic profund i convincent. Una novel·la inquietant des de la pàgina 5 a la 191. Una lectura recomanable.

4 comentaris:

  1. Ostres, pinta molt bé. El tema de la pèrdua de memòria, de no recordar, em fa molta por i respecte, no per haver-lo viscut ni a prop ni de lluny però és una cosa que m’amoïna molt. Tal com expliques el llibre resulta molt interessant i intrigant, l’apunto.

    Ja he localitzat el llibre, ara està en préstec i m’hauré d’esperar. També he vist més llibres de l’autor.

    Gràcies Toni!

    ResponElimina
  2. La pèrdua de memòria va associada en el llibre amb la responsabilitat dels actes i amb la culpa. També és un llibre amb molta soledat: dóna una visió de la vellesa de vegades molt dura però molt natural. Espere que t'agrade.

    ResponElimina
  3. S'agraeix la dedicació a comentar llibres triats perquè puguin satisfer el lector. Tot un mèrit i, alhora, un plaer.
    Gràcies per la teva aparició entre els meus amics del blog.

    ResponElimina
  4. Gràcies per la intervenció. Vaig llegir l'entrevista que et feien en el bloc de quadern de mots, m'interessaren les respostes i vaig acabar en el teu bloc.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...